Emili Bella, periodista d’El Punt Avui
A les víctimes estrangeres les repatriaran, enviaran avions a buscar-les, els alpinistes i els turistes, però els nepalesos es quedaran al Nepal, amb la seva sanitat precària, amb totes les penúries econòmiques anteriors al terratrèmol, i ara també amb totes les conseqüències de la devastació i la buidor instal·lada en milers de famílies.
La tragèdia ha tocat l’Everest, però el gruix del desastre es concentra a la vall de Katmandú, el pitjor escenari de la catàstrofe. El que cal és, com sempre, un cop es tanqui la fase del rescat i amb permís de les rèpliques, que es reconstrueixin cases i infraestructures, que la solidaritat internacional que s’ha activat de seguida sigui sostinguda en el temps, i que les promeses d’ajuda econòmica que es faran s’acabin fent realitat.
Si a la ciutat de Christchurch, a Nova Zelanda, encara són visibles els efectes del terratrèmol del febrer de 2011, no cal dir fins quan ho seran al Nepal, un dels països més pobres del món.